dissabte, 18 de febrer de 2012

Alguns punts a incloure en un possible relat compartit sobre la guerra civil




Començo a recollir aquí alguns dels punts que em sembla que caldria incloure en un possible relat compartit sobre la guerra civil. No pretenc tenir la precisió del bon historiador, que no ho sóc, sinó simplement intuïció a partir del que he llegit i pensat. Avui, sobre els antecedents de la guerra.
1. La república va néixer com a conseqüència de la voluntat democràtica expressada en les eleccions municipals d’aquell abril de 1931. Va ser un règim amb tota la legitimitat.
2. La proclamació de la república recollia els anhels més honestos i valuosos de la majoria de la població.
3. Des del punt de vista català, era també un a bona resposta als anhels nacionals. Encara que per a una part dels dirigents polítics i de la població els anhels nacionals anaven més enllà, el resultat de tot plegat va ser raonablement satisfactori.
4. Des de la república, es van dur a terme tasques importantíssimes en el nivell de l’educació i la cultura, i de la millora de la qualitat de vida a tots nivells. Aquestes tasques es van dur a terme tant a partir de l’impuls de les autoritats, com per l’actuació de molta gent voluntària que s’hi va dedicar en cos i ànima. La república va generar un gran cabal d’il·lusió a molts nivells i en molta gent.
5. Els sectors conservadors van assumir en principi, en general, la nova situació. Però, evidentment, no era això el que volien.
6. L’església va reaccionar amb cautela. Però l’església arrossegava el problema d’uns plantejaments de la seva relació amb la societat que li impedia acceptar la democràcia. L’església es considerava amb dret a dirigir la vida social, a determinar què estava bé i què no. I reclamava que la societat civil li reconegués aquest dret.
7. Juntament amb això, l’església, en general, funcionava estretament lligada als sectors conservadors, als quals donava suport i legitimitat des de feia segles. I estava, per tant, en oberta contraposició amb els que havien promogut i proclamat la república.
8. Dintre l’església, però, hi havia sectors d’una certa rellevància que, tot i mantenir les pretensions de tenir un paper rellevant i directiu en la vida social, no estaven d’acord amb l’estreta aliança amb els sectors conservadors, i reclamaven plantejaments més favorables a les capes baixes de la societat. I a Catalunya, defensaven també la reivindicació nacional.
9. També hi havia alguns cristians que havien optat decididament per la república, i hi ocupaven fins i tot càrrecs de responsabilitat
10. Però tot això era a nivell de dirigents eclesials o de personatges rellevants. La majoria de cristians, en general, vivien un cristianisme bastant al marge de tot això. Una part vivia un cristianisme basat en la ignorància i la por, mentre que una altra part el vivia amb més ganes, com un projecte de vida capaç de generar il·lusió.  
10. Aviat es van desencadenar, de molt diverses maneres, situacions d’enfrontament. El sentiment que l’església era l’enemic més visible va provocar aviat actes violents contra els seus béns i els seus dirigents, que les autoritats republicanes no van controlar. I la legislació republicana que pretenia eliminar la preponderància social de l’església, a vegades es va passar per l’altra banda.
11. La república tenia també el problema que la majoria de partits i grups que hi intervenien no eren “demòcrates” en el sentit que ara ho entenem. La democràcia era, més aviat, per a molts, el mitjà que aleshores tenien a mà per aconseguir els seus objectius (la revolució social, per exemple).
12. Les violències, les legislacions excessives, les proclames agressives, la manca de pedagogia, van anar fent més difícil que la república es guanyés credibilitat en un bon nombre de sectors socials. I van donar ales als sectors reaccionaris que volien eliminar-la.
13. Des del mateix moment de la seva proclamació, els sectors reaccionaris es van moure amb l’objectiu d’eliminar la república. L’exèrcit va ser la punta de llança d’aquests sectors. També hi van intervenir d’alguna manera alguns sectors de l’església, si bé no majoritàriament (tot i que sí que manifestaven majoritàriament el seu desacord amb determinades actuacions de la república). I tot plegat va culminar en el cop d’estat del 18 de juliol de 1936.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada