diumenge, 12 de maig del 2013

Independència? Cada cop em fa menys el pes…




Això és com si em pregunten si vull pujar a l’Everest. Diré que no, per dos motius. El primer, perquè l’objectiu en si m’interessa més aviat poc. No em produeix cap gran emoció pensar en veure els magnífics paisatges que diu que des d’allà es poden contemplar, ni altres atractius similars. I el segon motiu, perquè el patiment que significaria per a mi una aventura d’aquest tipus, no tinc cap ganes de passar-lo.
Doncs amb la independència de Catalunya em passa més o menys igual.
En primer lloc, no em sembla que, tot sumat, la independència sigui gaire avantatjosa. Sí que comportaria clars avantatges a nivell de defensa i promoció de la llengua, però no sé si compensa el cost que aquests avantatges tindrien a nivell de riquesa cultural i de cohesió social. I a nivell econòmic segurament que a llarg termini també tindríem avantatges, però després d’un llarg i dificilíssim camí que vés a saber quan i com podria acabar.
I això em porta al segon motiu. A Europa no els interessa en absolut la independència de Catalunya, i el govern espanyol té potentíssims mitjans per fer descarrilar qualsevol intent en aquest sentit. De manera que, quan sento la florida retòrica de l’Artur Mas, l’Oriol Junqueras o el Francesc Homs, presentant la independència com una cosa que ha de ser òbvia per a tothom i que ha de venir de manera inevitable, però sense cap pla real per fer front als obstacles que la impediran, m’agafen ganes de fugir corrents. A part la repugnància que em produeix aquesta ideologia de l’egoisme nacional que hi ha darrere dels seus plantejaments. I, si us plau, que ningú no em vingui ara amb que tot el que estic dient és fruit del discurs de la por. Que a mi també se’m poden acudir una pila d’adjectius poc agradables per desqualificar els plantejaments independentistes…
I un cop explicat tot això, deixeu-me aclarir una cosa. Crec, com tanta altra gent, que els dirigents espanyols tracten el nostre país, la nació catalana, d’una manera indigna, i això s’ha de combatre amb totes les energies. Però la manera com ho fan els qui ens governen i els qui els donen suport, crec, simplement, que no va enlloc.

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Només un apunt.... Ho han fet tan malament , que la cohesió social, ja està molt tocada. Allò d'un sol poble, que tant ha trigat a construir-se i tant costava mantenir, s'ho han carregat en 8 mesos. Indubtablement, a Madrid no ajuden a res, però amb fermesa i amb una altra estratègia, crec que aquesta vegada s'hauria aconseguit una relació més justa i respectuosa per a Catalunya i per a la resta dels pobles que formem aquesta Espanya tan diversa en matisos i tan rica culturalment que tan poc valorem i tan poc respectem des de les visions etnocentristes.
    En el fons Josep, això passa per què entre Rajoy i la seva gent i Mas i la seva gent, no hi ha tantes diferències ... només els separen les franges de la bandera, però mai un model de respecte cap a les pesones, el medi que ens acull i cap a un sistema més just que permeti que tothom pogués viure millor

    ResponElimina
  2. Molta gent del cinturó vermell de Barcelona pot pensar més o menys el mateix que tu.

    Ara bé la relació entre La Moncloa i la Plaça de Sant Jaume està clar que cada cop va més orientada cap al xoc de trens, i no veig gaire voluntat de mirar d'evitar-ho.

    De moment tenim campanya ideològica per totes dues bandes per una bona temporada, i per a mi des d'un punt de vista de "màrqueting" de moment guanya el sector més moderat que almenys demana el "dret a decidir" que tots sabem que no implica de forma tan evident com alguns es pensen l'assoliment d'un nou estat europeu. I això sol ja seria tota una gran victòria en una Espanya tan cavernària i retrògrada com ho és aquesta en la que ens toca viure.

    ResponElimina