dilluns, 13 de febrer de 2012

Les cases del carrer de la Muntanya

Deia ahir que un dia d'aquests em posaria a escriure sistemàticament, i mira, m'hi poso avui. Per parlar del carrer on vaig néixer.
Jo vaig néixer al número 41 del carrer de la Muntanya. I com que una de les coses que em ronda pel cap és escriure un llibre de llocs i històries de Viladecans, ahir, a la sortida de missa, li vaig demanar a una veïna si voldria fer un passeig amb mi pel primer tram del carrer a repassar els noms amb què són conegudes les cases. La veïna és la Montserrat de Cal Banato, que té 82 anys i es diu Montserrat Formosa, encara que em sembla que això últim no ho sap pràcticament ningú. A missa, entre altres coses, la vaig veure pujar i baixar les escales per anar a llegir una lectura, i vaig descobrir amb horror que, als seus 82 anys, va força més àgil que jo.
Bé, doncs aquesta tarda ens n'hem anat a passejar pel carrer de la Muntanya. Aquest carrer, en el seu primer tram, es va urbanitzar i edificar a finals del segle XIX. Casa meva, per exemple, és del 1890, i va ser coneguda primer per Cal Roquet, del meu besavi Roc Balletbò, i després per Ca la Merceneta, de la meva àvia Mercè Balletbò. Les cases d'aquest tram del carrer són cases pageses, d'un, dos o tres solars, segons la riquesa i possibilitats del propietari o llogater, que tenien una eixida al darrera i donaven a un carrer que ara es diu Pare Artigas però que sempre va ser conegut com "carrer dels barris", perquè allà hi havia els barris per on sortien els carros per anar al camp. Atenció: "barri", aquí, no vol dir agrupació de cases, que és el sentit que ara és més comú, sinó que té l'altre sentit de porta gran que tanca un espai entorn d'una masia o casa de pagès.
Doncs aquí teniu els noms que hem recollit amb la Montserrat. Sonen bé, i d'alguns es pot endevinar l'origen, però altres poden ser un esplèndid enigma per entretenir-se a imaginar d'on deuen venir.
La llista és aquesta: Cal Boter, Ca l'Amparó (o Emparó?), Ca l'Escuder, Can Bruguera (eren uns senyors de Barcelona, i per això es diuen "Can"), Cal Castells, Cal Pastoret, Cal Nofre, Cal Pocapina, Cal Xim-Xim, Cal Feixinaire, Cal Banato, Cal Dimoni i després Cal Nofre, Cal Roquet i després Ca la Merceneta, Cal Querc, Cal Sorolla, Cal Faura, Cal Figuerons, Cal Mirastels, Cal Llaurador, Cal Maurici del Groc, Cal Calic, Cal Galtagròs.
Sonen molt bé, ja ho he dit. I són en una població de 65.000 habitants, crescuda a gran velocitat en pocs anys, i que semblaria totalment despersonalitzada. Doncs no. Però hauríem de fer-les lluir més, totes aquestes arrels.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada