Al seu poema Canigó, com feia també en altres casos, mossèn Cinto hi va
col·locar en determinats moments notes que explicaven d’on havia tret allò que
deia o altres informacions similars. Al cant vuitè n’he trobat dues que vull
transcriure aquí, en què mossèn Cinto es lamenta de determinats elements de
patrimoni històric que han estat destruïts. Ho fa amb ironia,
destacant la frivolitat i ignorància dels destructors. Certament, no han canviat gaire les coses.
La primera nota diu: “Lo Palet o Palets de Roland eren, segons Jaubert de
Reard, dues taules oblongues, notables per llur uniformitat i dimensions; l’una
al costat de l’altra, d’uns cinc metres d’ample, set de llarg i un i mig de
gruix. Fa tres anys, jo anava a veure-les i no trobí més que els bocins, i encara
tinguí que cercar-los entre les clapisses de rostos avall, com una agulla en un
paller. Los trossejaren amb sos malls uns adobacamins, per amusar-se una estona”.
I la segona: “La Fossa del Gegant era un monument situat al capdavall de la
coma del mateix nom, fet de quatre pedres formant un petit quadre. La de
darrera era d’un metre i mig, si fa no fa, un xic més llargues les laterals,
que inclinades l’una a l’altra feien de paret i teulada. Davant n’hi havia una
altra, més petita i poc enfonsada a terra. Per això, per sa forma més regular i
per ser de distinta pedrera, fa sospitar que hi fou afegida per algú que volgué
utilisar i resguardar en temps moderns la cova. (…) Uns pastors que vegeren un
dia honrada llur barraca per senyors de Barcelona, que la dibuixaren i pamaren
de tort i de través, cregueren que es tractava d’alguna olla de diners amagada,
i, per desenterrar-la a llur profit i més a plaer, trossejaren les pedres i
desferen sense pietat aquell monument venerable que havia donat nom a la vall i
al puig del Gegant que la domina”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada