dijous, 9 d’agost de 2012

Estambul



 Ja hem tornat d’Estambul, el viatge més llunyà que hem fet amb la Mercè. Val la pena, indiscutiblement, tot i que jo l’he disfrutat menys que ella. A mi m’ha agradat, però no m’ha fascinat. Per dos motius, sobretot:
El primer, que la meva maquinària física està força deteriorada, i visitar un lloc amb dificultats per caminar i cansant-se amb facilitat, doncs no és la millor manera. Però per això volia fer aquest viatge ara, perquè més endavant no sé jo si els metges m’arreglaran o tot anirà anant pitjor. En resum, que jo he visitat un terç de les coses que ha visitat la Mercè.
I el segon motiu és una mica més sofisticat. I és que, realment, a mi m’agrada anar per llocs amb els quals sintonitzi culturalment, i em sento molt perdut en ambients gaire allunyats del meu. A mi m’agraden Itàlia, França i Espanya, i quan visito aquests llocs hi entro molt endins, però en canvi en altres bandes quedo força descol·locat. Cadascú funciona com funciona…
Però vaja, un cop dit això, voldria assenyalar els millors records que m’he endut d’aquella ciutat:
El primer, l’interior de Santa Sofia. La bellesa de l’edifici, les proporcions, els espais, la barreja de cultures… Per estar-s’hi estona i estona.
El segon, tot el que es veu des de dalt de la Torre Galata. L’esplèndid conjunt de Santa Siofia, la mesquita blava i el palau de Topkapi, tot rodejat d’arbres tots verds; el Bòsfor i l’estuari de la Banya d’Or; la ciutat tan immensa i puntejada de tants i tants minarets…
El tercer, la visió del ja esmentat conjunt de Santa Sofia, la mesquita blava i Topkapi, vistos des del vaixell que porta a les Illes del Príncep.
El quart, la passejada en vaixell pel Bòsfor, amb tanta explosió d’aigua i de verdor (i tantes magnífiques cases dels rics de la zona…).
El cinquè, la seu del patriarcat de Constantinoble, amb la seva catedral de Sant Jordi, senzilla però al mateix temps plena de bellesa i d’autenticitat religiosa.
El sisè, la missa en turc a l’església de Sant Antoni de Pàdua, i l’evocadora estàtua de Joan XXIII que hi ha a l’entrada, amb tots els records de la seva estada allà com a delegat pontifici.
I el setè, l’ambient festiu de les nits del Ramadà, que no vaig poder vaure gaire per les meves dificultats de mobilitat, però sí prou com per adornar-me de com la gent ho viu i ho disfruta amb moltes ganes.
I posats a fer enumeracions, ara en voldria fer encara una altra, aquesta de més tècnica i material. Sobre com ens va anar la logística de l’assumpte, assenyalaria el següent:
Primer. Estàvem en un hotel de tres estrelles que no tenia res a envejar als nostres hotels, i en un barri força popular on el carrer sempre era ple però no resultava gens incòmode. Ho dic perquè m’he atipat de llegir com les guies no parlen gaire bé ni dels hotels normalets ni dels barris populars, i m’he convençut que és, simplement, per fer propaganda perquè la gent vagi als hotels més bons i situats en barris més “chic”. Doncs no, no cal.
Segon. Des del nostre hotel estàvem molt ben comunicats amb els llocs bàsics gràcies al tramvia, i amb l’aeroport gràcies al metro. I aquests dos transports funcionen esplèndidament. En canvi, els autobusos són més complicats.
Tercer. Per menjar, al nostre barri hi havia uns quants restaurants populars, de menjar turc, que realment estaven molt bé i a molt bon preu.
Quart. L’únic problema, per a mi, d’aquests restaurants populars és que no tenen ni vi ni cervesa, que són les begudes que acostumo a fer servir en els àpats, ni tampoc aigua amb gas, que és per a mi el seu substitut habitual. I, a més, l’aigua sense gas la donen freda, i no la suporto (a mi m’agrada natural!). O sigui que m’he tirat al iogurt líquid, que aquí és molt popular. Com a compensació: a la taula sempre hi ha escuradents, que és un estri que utilitzo força i que fora d’Espanya no és gaire habitual.
I bé. Dit tot això, acabaré assenyalant que he tornat donant voltes al tema de l’Islam. Hauré de llegir més sobre la qüestó, perquè no veig gens clar quin futur tenen. Però com que la cosa em sembla complicada, si de cas ja en parlaré quan ho tingui més clar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada