dilluns, 17 de setembre de 2012

L’olor del gessamí


Dissabte al vespre vaig pujar al terrat a estendre la roba i arribava, de l’eixida de la veïna, una forta i agradable olor de gessamí. Després, ens en vam anar a sopar amb la Mercè, la meva dona, i el Jordi, el meu germà, a una pizzeria, i d’un jardí d’allà al costat també arribava aquesta agradable olor. I com que al matí havíem estat endreçant coses i ens havíem trobat amb roba de la meva mare, entre tot plegat me n’he enrecordat d’una de les cançons que la meva mare cantava quan era jove. I és que la meva mare, de jove, cantava molt, La cançó són uns versos de mossèn Cinto Verdaguer musicats per mossèn Lluís Romeu. La lletra és altament carrinclona, però sona molt bé. I amb música encara més. O sigui que aquí us la poso:
Collint violetes
i algun gessamí
cantava amoretes
diumenge al matí.
L’aurora em volia
per son rossinyol.
Jo li responia:
Dindol!
Jo en sóc de Maria!
Ja disculpareu. Ja ho he dit: és carrinclona. Però tan naïf que m’agrada molt, i amb la música més. I el gessamí fa una olor esplèndida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada