dijous, 15 de novembre de 2012

La vaga i la política


Jo ahir vaig fer vaga, naturalment. I penso continuar apuntant-me a totes les que calgui. I penso també que cal muntar manifestacions contra els nostres governs mesquins i sense ànima. Però no puc deixar de pensar que aquí cal alguna cosa més.
I la cosa que crec que cal se’n diu política. Ens calen uns partits d’esquerres creïbles, que no facin aquesta sensació (sensació que, d’altra banda, crec que es correspon a la pura realitat) de total endogàmia i de tenir com a únic objectiu aconseguir el poder i mantenir-lo. Uns partits d’esquerres que siguin capaços de preguntar, d’escoltar, d’aprendre… Uns partits d’esquerres que siguin capaços, a partir d’aquí, de pensar alternatives i de proposar-les, encara que això vulgui dir assumir que caldran travessies del desert. Uns partits d’esquerres que tinguin com a objectiu, en definitiva, impedir que els mercats siguin els amos, i que per aconseguir això pensin què cal fer i ho expliquin amb seriositat i amb convenciment.
Diu que des de l‘ensorrament dels països comunistes el capitalisme ja no té por i imposa el que li dóna la gana. Deu ser veritat. I també deu ser veritat que la nostra societat està anestesiada per la supremacia ideològica dels valors de la dreta. Però raó de més per buscar alternatives. Els moviments socials i les mobilitzacions estan molt bé i són imprescindibles. Però sense donar-los traducció política, poca cosa farem. I aquesta és tasca dels partits d’esquerra (catalans, espanyols, europeus), i em sembla que no la compleixen.

1 comentari: