dilluns, 26 de novembre de 2012

Una petició al PSC i una altra a ICV



La meva il·lusió d’aquestes eleccions era que el PSC i ICV tinguessin entre tots dos majoria i poguessin governar. Una il·lusió irracional, evidentment. Però en tot cas, i vist com ha anat tot plegat, i davant el futur desgavellat que ens espera, jo voldria demanar una cosa a cada un d’aquests dos partits.
Al PSC li voldria demanar que no afluixin amb el tema del federalisme i la reforma de la Constitució, i que facin tot el que calgui per comprometre-hi al PSOE. Jo crec que aquesta és l’única alternativa seriosa de futur, i la gent del PSC són els únics capaços de promoure-la. Jo crec que el PSOE li deu haver vist, amb la marea independentista, les orelles al llop, i això s’ha d‘aprofitar. Perquè si un dels dos grans partits espanyols s’empapa d’això, tenim futur. Si no, tot plegat pot acabar com el rosari de l’aurora. Ja sé que és complicadíssim, però per favor, que no afluixin. Per favor, jo vull poder viure en una Espanya reconegudament plurinacional.
I a ICV li voldria demanar que no donin més oxigen a l’Artur Mas. Perquè al mateix temps que li criticaven (i ho han fet realment molt bé!) la seva política econòmica i social, alhora l’ajudaven a inflar el globus independentista, del qual ell s’aprofitava per anestesiar la gent i fer-li oblidar la seva indigna política de retallades. A mi em sap greu que ICV no sigui capaç d’apostar o per una Espanya federal o per una Catalunya independent, tot i que entenc que, amb la mena de composició del partit i del seu electorat no ho faci. Però ara farà un pèssim servei a les classes populars i a les víctimes de la política neocapitalista de Mas si continua apuntant-se al carro dels seus deliris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada