L’altre dia un bon
amic em feia algunes observacions a propòsit del que he estat escrivint sobre
un possible relat compartit sobre la guerra civil i tot el que l’envoltà. Ho
recullo aquí:
1. De fet,
actualment s’estan fent esforços, sobretot a nivell local, per intentar anar
creant aquest relat compartit. És sens dubte un gran pas, anar avançant en
aquest camí. I com més passos
d’aquests es facin, millor per a tots.
2. Sobre el tema de
les col·lectivitzacions, aquest amic em deia que en parlo utilitzant un exemple
ridiculitzador, el del barber de Sant Andreu que ha d’anar a treballar a Sants.
I que hi va haver experiències de col·lectivitzacions que han estat estudiades
com a exemplars. Jo, de fet, l’exemple el vaig treure de les Memòries del Josep
Benet, que parla del barber del seu barri. I també hi podria afegir les
històries que expliquen alguns pagesos de Viladecans, en el sentit que els
col·locaven alguns jornalers a treballar però que aquests jornalers exigien un
horari laboral fix, cosa impossible a pagès. Sí, és cert que hi devia haver
experiències exemplars de col·lectivitzacions. Però a mi tot plegat em produeix
força desconcert.
3. A l’hora de
parlar sobre el que va significar el franquisme, aquest amic diu que em quedo
curt, i té raó. Quan ho escrivia, pensava que calia dir-ho molt, que els anys
de després de la guerra van ser una immensa barbaritat. Costa d’expressar.
Només cal pensar en els afusellaments del Camp de la Bóta, per exemple. I de
fet, fa estrany adonar-se que d’històries d’aquella època no n’hi ha gaires, o
almenys jo no les conec. I aquí sí que no cal patir per no ferir sensibilitats
d’uns o altres, perquè la cosa és massa clara…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada