divendres, 9 de març de 2012

Una pomera en el desert, i un arbre plantat ran de l'aigua



Avui hem sabut la notícia de la mort de mossèn Jesús Huguet i del pastor Enric Capó. Dos punts de referència. Recordant-los a ells, vull comentar un parell de coses suggerides per les lectures de la missa d’ahir.
Un dels costums que he incorporat a la meva vida quotidiana és que al matí, que acostumo a arribar a l’estació del tren uns cinc minuts abans de l’hora que surt, mentre m'espero em llegeixo les lectures del dia al llibret “La missa de cada dia” que publica l’editorial Claret. És una bona manera de tenir un contacte assegurat amb les coses bàsiques de la fe.
Ara que estem en temps de Quaresma, les lectures són com un repàs dels grans temes de la conversió cristiana, i estan triades connectant la primera, de l’Antic Testament, amb la segona, de l’Evangeli.
Doncs bé. Ahir la primera lectura era de Jeremies 17,5-10, i era tot un al·legat contra els qui posen la confiança en aquells que li poden garantir l’èxit, mentre s’obliden dels camins de Déu i, simultàniament, una lloança als que es refien del Senyor. Els primers, diu, seran com una pomera en el desert, i els segons “com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent”.
L’interessant, però, ve després, a l’evangeli. Per exemplificar aquesta disjuntiva, s’ha triat un evangeli terriblement significatiu: el del ric que fa banquets esplèndids i és incapaç de veure el pobre que té a la porta de casa. I la mirada va cap al ric, perquè és ell qui ha triat fiar-se de la riquesa i oblidar-se dels camins de Déu. El pobre no ha triat res… I és interessant, sí. Perquè si un es mira l’evangeli, queda clar què vol dir fiar-se de Déu i seguir els seus camins. I no, no va de normatives sexuals. Va de capacitat de mirar cap al món i triar, per exemple, si un troba bé que la crisi la paguin els de sempre o bé pensa que no, que això no pot anar així.
I una altra cosa. En l’escena de l’evangeli, que és a Lluc 16,19-31, el problema no és que el ric no vulgui ajudar el pobre, o que no hagi volgut escoltar els profetes que li exigien un canvi d’actitud. El problema és que, si un és ric, porta una closca a sobre que, com diu el text, “ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”. I tristament és així: els amos del món són incapaços d’adonar-se de la maldat de la seva actuació…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada