dissabte, 2 de juny de 2012

Les cases del carrer de la Muntanya



Estic preparant un llibre que es dirà, suposo, “Viladecans, els llocs i les històries”. Si tot va bé, espero que el puguem presentar el proper novembre. Pel títol ja es pot imaginar de què va la cosa. I com que em fa il·lusió compartir el que vaig recollint i hi vaig escrivint, n’aniré publicant alguns trossos, una mica reescrits perquè els puguin entendre els que no són de Viladecans. I començo pel carrer on vaig néixer, el carrer de la Muntanya.
Llavors Viladecans tenia uns 4.500 habitants i ara en té uns 65.000, però la casa on vaig néixer, al número 41, continua allà. És una casa pagesa, d’un solar, construïda per Josep Deu Busquets l’any 1890 en una finca que havia comprat dos anys abans, i que va adquirir com a vivenda Roc Balletbò, un dels meus besavis. Per això la casa va ser coneguda com Cal Roquet. Després, va ser coneguda com Ca la Merceneta, pel nom de la filla de Roc Balletbò i àvia meva, Mercè Balletbò.  I també va ser coneguda en algun moment com Cal Vicenç del Mataporcs, perquè el pare de Vicenç Vendrell, espòs de Mercè Balletbò, era un dels que, quan s’esqueia, s’encarregava de matar els porcs que pagesos i botiguers portaven a l’escorxador.
Totes les cases del primer tram del carrer de la Muntanya, és a dir, del que va des del carrer de Sant Joan fins al carrer de la Mare de Déu de Sales, són més o menys d’aquesta època, de finals del segle XIX. Almenys les de la banda de ponent, que a la banda de llevant l’edificació era diferent, marcada sobretot per la masia de Cal Borrull, actualment desapareguda, i totes les terres que l’evoltaven.
Les cases de la banda de ponent del carrer de la Muntanya, doncs, eren la majoria cases pageses. Tenien un, dos o tres solars, segons la potència econòmica dels qui hi vivien: per exemple, les dels números 41 i 43 són d’un solar, les dels números 37 i 39 són de dos solars, i la del número 45 de tres solars. Precisament aquest tros, del número 37 fins al 57, és el que millor conserva el perfil que tenia aquest carrer quan es va construir.
Les cases tenien, al darrera de la vivenda, una àmplia eixida, on s’hi tenia l’estable, els galliners i les gàbies dels conills, la cort dels porcs... També s’hi guardaven els estris del camp, i, al final, s’acabava amb un porxo i un barri per on sortien els carros per anar a treballar. (Informació lingüística: un barri, a més de voler dir una agrupació de cases, vol dir també la portalada gran que tanca una eixida o la part exterior d’una casa). L’actual carrer del Pare Artigas, aleshores no urbanitzat, era el camí per on passaven els carros de les cases tant del carrer de la Muntanya com del carrer del Sol.
Les cases tenien totes un nom. I val la pena recordar-los. Algunes de les cases han estat enderrocades i construïdes de nou. Però els noms es mantenen. O sigui que li he demanat a la Montserrat Formosa, la Montserrat de Cal Banato, que m’acompanyi en un recorregut pel carrer, per recordar els noms. I mentre caminem, es lamenta que abans, quan pujaves per aquest carrer, tenies al fons l’agradable perspectiva de la masia de Cal Ginestar, actualment tapada pels blocs de pisos de l’avinguda del Molí. Amb la Montserrat, doncs, recollim els noms de les cases:
Números 1, 3 i 5: Cal Falet
Números 7 i 9: Can Bruguera
Número 11: Cal Castells
Número 13: Ca l’Escuder
Número 15: Cal Pastoret
Números 17 i 19: Cal Nofre
Número 25: Cal Pocapina
Número 27: Cal Feixinaire
Número 29: casa dels masovers del senyor Deu
Número 31, 33 i 35: Torre del senyor Deu (el mateix que va fer la casa del número 41)
Número 37: Cal Banato
Número 39: Cal Dimoni i, després, Cal Nofre
Número 41: Cal Roquet i, després, Ca la Merceneta
Número 43: Cal Querc
Número 45: Cal Sorolla
Número 47: Cal Figuerons
Número 49: Cal Llaurador
Número 51: Cal Maurici del Groc
Número 53: Cal Cintet
Número 55: Cal Calic
Número 57: Cal Galtagròs
Número 59 en amunt: Torre del senyor Deu (un altre membre de la família Deu).
Aquests són els noms de la banda de ponent. Ja he dit que la banda de llevant es va edificar de manera més irregular, però tot i així també podem recollir-ne alguns noms:
Números 4, 5 i 6: Ca l’Emparó
Número 16 en endavant: aquí hi havia la tercera de les cases conegudes com a torre del senyor Deu, construïdes per tres membres de la mateixa família en aquest mateix carrer.
Número 32: Cal Xim-Xim; abans aquesta casa i tota l’actual plaça de Salvador Espriu eren els terrenys de la masia de Cal Borrull, que va passar a dir-se després Cal Xim-Xim.
Números 34 i 36: Cal Faura
Número 40: Cal Mirastels. 
Sonen bé, tots aquests noms. Són la nostra història, i un bon record de la nostra vida pagesa. L’altre dia alguns parlàvem que estaria bé, perquè no es perdin, posar una placa a cada casa amb el nom respectiu. A veure si ho fem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada