divendres, 27 de juliol de 2012

Dels Jocs Olímpics a Eurovegas (o de com el pobre Cobi haurà d’acabar de crupier o de ballarí/ballarina de la dansa del ventre)




Aquests dies d’incendis a l’Empordà, d’interessants revelacions del cas Millet i Convergència, i de més interessants revelacions encara de la dedicació del personatge més antipàtic de Convergència (més que el Felip Puig, que ja és dir), l’Oriol Pujol, a aquest servei a la sobirania del país que s’anomena ITV, resulta que fa vint anys dels Jocs Olímpics.
Fa vint anys, un conjunt de bons governants van aconseguir oferir un projecte a Barcelona, a la seva àrea d’influència i a tot Catalunya, que tenia consistència, creava riquesa amb perdurabilitat i futur, i era capaç de potenciar la cohesió, l’autoestima i la il·lusió col·lectiva. Va ser una gran cosa. Prou que ho ha anat dient tothom aquests dies. Aquells governants van saber aprofitar el moment, no per fer qualsevol cosa, sinó per fer una cosa molt valuosa. També cal dir que van tenir sort: tot els va venir de cara. Però la sort cal saber buscar-la, i ells la van saber buscar. Van tenir la intel·ligència, l’habilitat i la intuïció necessàries per saber-la agafar i treure’n tot el suc.
I en canvi ara… quina tristesa! L’únic projecte d’una cetta envergadura que tenen els nostres governants és esperar que un mafiós nord-americà els vingui a col·locar, en el lloc on fa vint anys es vivia la il·lusió dels Jocs Olímpics, un projecte de destrucció de la dignitat, d’economia de baixos fons, de liquidació d’una de les àrees més valuoses de l’entorn metropolità… Els nostres governants no tenen ni intel·ligència, ni habilitat, ni intuïció. Els nostres governants marquen el nivell més baix dels governants que hem tingut a Catalunya en tota la història democràtica. I jo em pregunto: si els nostres governants creuen que Eurovegas és imprescindible per tirar el país endavant, tan imprescindible que justifica liquidar tot el què estan disposats a liquidar per fer content aquest tal Sheldon Adelson que tant deu disfrutar aquests dies veient-los patir, si resulta que aquest tal acaba dient-los que no, ¿què faran? ¿Se suïcidaran? No, no els ho desitjo. Però si no pensen suïcidar-se, si es veuen capaços de continuar tirant endavant el país, ¿per què estan disposats a liquidar tantes coses valuoses per tenir Eurovegas? Si podem tirar endavant sense això, ¿per què ho fan? ¿O potser haurem de pensar que aquí al darrere hi ha més negocis dels que d’entrada es dóna a entendre?
I per cert, que no em diguin els nostres governants que no només tenen el projecte d’Eurovegas, que tenen també el projecte del pacte fiscal i el concert econòmic. El pacte fiscal i el concert econòmic no és cap projecte. És una comèdia per poder empènyer una mica més el sentiment sobiranista i treure’n rèdits electorals. Perquè és molt clar que Catalunya no rep els fons i les inversions que seria just que rebés, i perquè és també molt clar que aquesta manera de funcionar per la qual el govern espanyol pot decidir pel seu compte que determinada cosa que la llei determina no la paga perquè no vol, és, a més d’il·legal, directament indecent. Però això no s’arregla com ells ho estan fent. Això que estan fent és, com he dit, una pura comèdia.
I acabo. Jo, a hores d’ara, hauria ser a Mataró a la Missa de les Santes. Però aquest any, per motius diversos, he acabat no anant-hi. Però en tot cas, felicitats als amics mataronins. Glòria a les Santes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada