El meu model no és Tòquio, ni Ciutat de Mèxic, ni Shangai

 M’han explicat que avui el Quim Monzó, tan lúcid com sempre, s’en fot a La Vanguàrdia dels que protestem pel disbarat d’Eurovegas amb el brillant argument que també es va protestar pel casino de Sant Pere de Ribes i després no ha passat res. No l’he volgut llegir, l’article, perquè no m’agrada llegir coses insensates. Però sí que tinc ganes d’explicar com veig jo aquest aspecte de la història.

Estic totalment d’acord amb el Quim Monzó que, si es fa Eurovegas, la vida continuarà i els habitants del Delta ens adaptarem a la nova realitat. Només faltaria. No ens suicidarem. I mirarem de continuar salvant les coses que ens estimem, mirant que no desapareguin totes. Però tot i així, construir Eurovegas és un immens disbarat, i una irresponsabilitat que pesarà sobre l’ànima de l’Artur Mas, l’Andreu Mas Colell, el Francesc Xavier Mena, el Lluís Recorder, i companyia, tota la seva vida. A alguns, com el Xavier Mena, suposo que tant els fa: quan algú és capaç de fer circular la idea que els pobres són uns previsibles estafadors, vol dir que no té ànima. Però als altres, que sí que en deuen tenir, els pesarà. I tant que els pesarà.

Perquè construir Eurovegas vol dir renegar del model Barcelona, i del model Catalunya, i apostar pel model Tòquio, el model Ciutat de Mèxic, el model Shangai. No passarà res si omplim d’edificacions tota la plana de Barcelona, i tot el Maresme, i tot Collcerola, i la muntanya de Sant Ramon, i el castell de l’Eramprunyà, i el Garraf… No, no passarà res. La gent continuarem vivint. Però haurem destruït una joia. Una de les millors joies de Catalunya. La joia del model Barcelona, que permet tenir dins una conurbació de mesures raonables, unes zones agrícoles que, malgrat totes les dificultats, continuen essent esplèndides. Jo crec que aquesta joia és única al món. I que el que caldria fer seria abocar-hi tots els esforços per mantenir-la viva. De veritat: ¿tan desesperats estan els nostres governants, i tan incapaços es veuen de tirar el país endavant, que l’única cosa que  se’ls acut és destruir de manera  irreversible una de les millors joies que tenim?

Jo proposo una solució. I és que el senyor Artur Mas dimiteixi, vista la seva incapacitat per tirar el país endavant, i que convoqui noves eleccions. I que Convergència recuperi com a cap de llista el Jordi Pujol, que ja ha dit en privat unes quantes vegades que això d’Eurovegas no li agrada gens. Convergència tornarà a guanyar les eleccions, però Eurovegas fugirà de les nostres nits d’insomni.