Ara que ve Sant
Jordi, m’ha agafat per la nostàlgia i me n’he anat a buscar un llibret
minúscul, d’aquells que publicava l’Editorial Selecta fa un munt d’anys, i que
es titula Llibre de Sant Jordi. És
una recopilació de textos en prosa i en vers sobre Sant Jordi, obra del Miquel
Dolç, que llavors vivia a Osca segons explica en el pròleg, i que em va arribar
a les mans quan tenia com a màxim 14 anys. D’aquella època i d’aquella
col·lecció en conservo algun altre, com una antologia de Maragall, la Lluna nova de Tagore i el Tartarí de Tarascó de Daudet.
Dic això dels 14
anys perquè hi he trobat a dins una carta que li vaig escriure des del Seminari
al Salvador Escamilla amb unes quantes preguntes per a una cartellera que
muntàvem uns quants del meu curs, i la carta està datada el 17 d’abril de 1965,
quan jo tenia els esmentats 14 anys. La carta conté les respostes de
l’Escamilla, escrites a mà, molt breus, però que en tot cas denoten un notable
respecte per aquells marrecs que gosàvem empipar-lo preguntant-li coses com
l’edat que tenia, per què es dedicava a la cançó, com veia la situació de la
naixent nova cançó catalana, i quines cançons li agradaven més…
M’imagino, en
definitiva, que el llibre me’l vaig comprar pel Sant Jordi d’aquell any, i que
quan em van arribar les respostes enviades poc després de la diada, jo devia
estar llegint-me el llibre i devia guardar la carta a dins, després, segur, de
passar les respostes en net i penjar-les a la cartellera.
I bé, vist el
llibre, i vista la carta, em faig novament conscient d’una cosa que fa de bon
recordar. I és que, realment, el Seminari Menor era un lloc on ens estimulaven,
com en pocs altres llocs es devia fer en aquelles èpoques, l’interès pel món,
per la cultura, per la llengua catalana, i ens animaven a tenir iniciatives i a
tirar-les endavant, i no ens vigilaven gaire més del que era raonable…
El que no sé és com
devia arribar-me el llibre. En el de Maragall hi posa que és de Reis, però
aquest no ho sé. Perquè no em sembla que poguéssim anar a comprar-los a
Barcelona… Potser el vaig demanar a casa i me’l van comprar. Quina llàstima de
mala memòria.
En fi. D’aquest
llibre de Sant Jordi em va quedar gravada una poesia de Bertran i Oriola que
demà o demà passat transcriuré aquí.
Bones vigílies de
Sant Jordi!
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada