divendres, 20 d’abril de 2012

Ara que ve Sant Jordi



Ara que ve Sant Jordi, m’ha agafat per la nostàlgia i me n’he anat a buscar un llibret minúscul, d’aquells que publicava l’Editorial Selecta fa un munt d’anys, i que es titula Llibre de Sant Jordi. És una recopilació de textos en prosa i en vers sobre Sant Jordi, obra del Miquel Dolç, que llavors vivia a Osca segons explica en el pròleg, i que em va arribar a les mans quan tenia com a màxim 14 anys. D’aquella època i d’aquella col·lecció en conservo algun altre, com una antologia de Maragall, la Lluna nova de Tagore i el Tartarí de Tarascó de Daudet.
Dic això dels 14 anys perquè hi he trobat a dins una carta que li vaig escriure des del Seminari al Salvador Escamilla amb unes quantes preguntes per a una cartellera que muntàvem uns quants del meu curs, i la carta està datada el 17 d’abril de 1965, quan jo tenia els esmentats 14 anys. La carta conté les respostes de l’Escamilla, escrites a mà, molt breus, però que en tot cas denoten un notable respecte per aquells marrecs que gosàvem empipar-lo preguntant-li coses com l’edat que tenia, per què es dedicava a la cançó, com veia la situació de la naixent nova cançó catalana, i quines cançons li agradaven més…
M’imagino, en definitiva, que el llibre me’l vaig comprar pel Sant Jordi d’aquell any, i que quan em van arribar les respostes enviades poc després de la diada, jo devia estar llegint-me el llibre i devia guardar la carta a dins, després, segur, de passar les respostes en net i penjar-les a la cartellera.
I bé, vist el llibre, i vista la carta, em faig novament conscient d’una cosa que fa de bon recordar. I és que, realment, el Seminari Menor era un lloc on ens estimulaven, com en pocs altres llocs es devia fer en aquelles èpoques, l’interès pel món, per la cultura, per la llengua catalana, i ens animaven a tenir iniciatives i a tirar-les endavant, i no ens vigilaven gaire més del que era raonable…
El que no sé és com devia arribar-me el llibre. En el de Maragall hi posa que és de Reis, però aquest no ho sé. Perquè no em sembla que poguéssim anar a comprar-los a Barcelona… Potser el vaig demanar a casa i me’l van comprar. Quina llàstima de mala memòria.
En fi. D’aquest llibre de Sant Jordi em va quedar gravada una poesia de Bertran i Oriola que demà o demà passat transcriuré aquí.
Bones vigílies de Sant Jordi!
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada