diumenge, 1 d’abril de 2012

El meu pare s'està morint



Ara sí que em sembla que som al final. La Mercè ja va explicar divendres passat al seu bloc, mosquiticamell.blogspot.com, la complicada gestió mèdica (per dir-ho d’alguna manera) de la situació del meu pare, i el desconcert amb què l’estem vivint, o sigui que no  ho tornaré a explicar.
Però des d’abans d’ahir les coses són diferents en un aspecte clau. El meu pare ha estat sempre un home distant, molt poc capaç d’expressar sentiments, i la relació dels fills amb ell sempre ens ha estat complicada. Un home molt religiós, en el sentit de ser molt fidel a les pràctiques i a les lleis religioses, i també molt disposat a col·laborar en les coses d’Església, però que no deixava veure per on circulava, a nivell íntim, la seva fe.
Però abans d’ahir al vespre, quan me’n vaig anar de l’hospital i li vaig agafar la mà, em va dir: “Prega per mi”. És el primer cop que li sentia, en tota la meva vida, una cosa així. I ahir va anar més enllà. Al migdia va tenir un ofec que semblava definitiu. Van aturar-l’hi, i el van sedar.  Va passar-se tota la tarda adormit, fins que cap a les 7 va obrir els ulls, em va veure, em va fer acostar i em va dir: “Aquest migdia he tingut un atac de cor. Això ja és el final. És la voluntat de Déu i jo l’accepto. Despedeix-me de tothom”. Jo vaig explicar-li que no era un atac de cor, però em va mirar amb cara de dir: “¿I quina importància té, saber el que he tingut?”. I es va tornar a adormir.
Avui ja ens han dit que, realment, som al final, però que el meu pare és molt fort i per tant no saben quan pot durar la situació actual. Però he de dir que m’alegro molt d’haver-li pogut sentir al meu pare aquestes paraules. I penso que, en la línia del que expressava tan esplèndidament el Jordi Orobitg a l’homilia de l’enterrament de mossèn Jesús Huguet, la vida eterna deu ser un magnífic lloc de trobament d’experiències i vivències que en aquesta vida no s’han pogut trobar. És el que jo espero.

8 comentaris:

  1. Una abraçada en aquests moments tan intensos. Jo també prego per ell, i per tots vosaltres

    ResponElimina
  2. Apreciat Josep,
    fa poc que en Pepe, el meu marit ha viscut una situació semblant. Queda la satisfacció d' haver estat al costat de la persona estimada, ja per tota la vida. Molts ànims i una forta abraçada. Mar.

    ResponElimina
  3. Rebeu el nostre recolzament i ànim.
    Una abraçada,
    Hilario i Marta

    ResponElimina
  4. Una forta abraçada, Josep. M'ha colpit que per primer cop en la vida et digués "Prega per Mi"

    ResponElimina
  5. Per la Mercè he sabut que el teu pare ja ha mort. Que visqui en Déu!

    ResponElimina
  6. Acabo de saber que ja ha mort. Sento el que esteu passant.Una abraçada,
    Mercè Garcia (la de Les Fonts)

    ResponElimina