Doncs com he explicat els darrers dies, el Grup Tres Torres hem engegat una
campanya per reclamar la rehabilitació de la Torre Modolell. La
vam començar amb una carta que van signat un notable nombre de persones
significatives de la vida social viladecanenca: des del Síndic de Greuges fins
als que van rebre les dues primeres Medalles d’Honor de la ciutat; des de
presidents d’associacions de veïns fins a persones compromeses en entitats
culturals; des de regidors i exregidors fins a responsables d’associacions de
lleure infantil; des de titulars de comerços fins als rectors de les
parròquies; des d’arquitectes a metges; des de dirigents d’entitats socials
fins a professors universitaris; des d’antigues masoveres i mestresses de
masies fins a activistes antifranquistes històrics. La carta la vam presentar a
l’alcalde, el qual ens va convocar a una reunió en què hi havia també els dos
primers tinents d’alcalde, suposo que com a senyal que es comprometia
seriosament amb el tema. Però el fet és que no tenim ni idea dels terminis previstos
per fer les coses bàsiques que cal fer, si és que aquests terminis existeixen.
I ara, una reflexió. I
és que, com que estem en època de crisi, hi ha qui diu que preservar el
patrimoni històric és un luxe que no ens podem permetre, perquè hi ha
necessitats molt més urgents que aquesta. Però això sovint és una excusa, un
pretext que fan servir els que manen, que justifiquen així carregar-se totes
les coses bones i valuoses que tenim, i no donar importància a res que no sigui
fer diners.
Sens dubte que el
benestar per a tots, i sobretot per als qui estan en pitjors condicions, és una
cosa bàsica, i cal lluitar amb totes les forces perquè no ens retallin més per
aquesta banda. Però al mateix temps, també cal dir que, perquè la vida de tots
plegats valgui realment la pena, ens cal estimar i preservar les coses valuoses
que tenim i que configuren les nostres arrels. Si no, ens convertirem en
simples éssers humans juxtaposats, sense cap identitat pròpia. Nosaltres volem
ser persones, amb vida, amb arrels, amb història, amb punts de referència
propis dels quals volem poder estar orgullosos. Per això considerem més
important que mai la preservació i la difusió del nostre patrimoni, per estar
orgullosos de nosaltres mateixos.
O sigui que continuem
la campanya, amb una exposició i un acte públic que tindran lloc el cap de
setmana del 9 i 10 de juny, coincidint amb les catifes de Corpus (totalment
laiques, tot sigui dit) que es fan al centre de la vila. Aquí us transcric el
programa, i us animo a venir:
Exposició: La Torre Modolell és el nostre símbol. Rehabilitem-la!
Dissabte 9 de juny, de 10 a 2 i de 4 a 9
Diumenge 10 de juny, de 10 a 2
A la mateixa Torre Modolell, al
corraló que comunica el carrer Jaume Abril amb el Jardí, a redós de l’escala
monumental, podreu visitar una exposició que ens mostra la història i
l’actualitat de la Torre Modolell i el Jardí, amb els seus millors racons, i
amb les propostes per rehabilitar-la. I de passada, podreu admirar les catifes
de Corpus al carrer.
Acte públic: La Torre Modolell, el passat i el futur
Dissabte 9 de juny, a les 7 del vespre
Al Jardí de la Torre Modolell,
agradablement a la fresca, i amb coca i cava al final:
·
Històries i aventures de la Torre i el Jardí,
amb Teresa Bubí, Andreu Comellas i Josep
Lligadas.
·
El que la Torre i el Jardí són per a nosaltres,
amb Jaume Lligadas i Maria Victòria Herrero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada