dissabte, 19 de maig de 2012

La Torre Modolell



La Torre Modolell és la seu de l’Ajuntament de Viladecans. I se’ns està deteriorant per moments, per la deixadesa municipal durant anys. I ara estem ficats en una campanya per salvar l’edifici. L’alcalde diu que sí, però ja veurem.
La Torre Modolell és un palau de finals del segle XIX, d’un estil modernista-neogòtic, que es va fer construir Magdalena Modolell per l’arquitecte Josep Azemar. Magdalena Modolell era una dama de l’alta burgesia barcelonina, de profundes conviccions catòliques, que exercia amb una barreja de paternalisme, integrisme i ingenuïtat, i que va fer de Viladecans el seu feu. Estava casada amb l’escriptor i periodista Jaume Nogués, més o menys carlí però sense estridències. Tots dos es van casar ja grans (ella 34 anys i ell 32) i no van tenir fills, de manera que Magdalena Modolell va decidir, en el seu testament, deixar el seu palau i bona part de les seves propietats per a finalitats religioses i socials. El palau, concretament, volia que es destinés a centre social catòlic, fos en el mateix edifici o fos en un altre lloc que s’adquirís amb la seva venda. I va deixar com a marmessors, és a dir, com a executors de les seves voluntats, cinc capellans, quatre de Barcelona i el cinquè el rector de Viladecans, amb l’afegit que l’aleshores rector, Andreu Samaranch, continuaria sent-ho encara que deixés de ser rector.
Els marmessors, gent intel·ligent, van considerar que aquell palau seria impossible de mantenir si es destinava a centre catòlic, donades les seves dimensions en comparació amb les minúscules dimensions que aleshores tenia el poble, i que també seria impossible de vendre. De manera que van pactar amb l’Ajuntament, que a Viladecans mai no havia tingut una seu fixa, que es quedés amb el palau a canvi d’una compensació econòmica no gaire elevada. Però mossèn Samaranch no ho va acceptar. Ell, integrista furibund, permanentment enfrontat amb les autoritats municipals, fossin de dretes o d’esquerres, ja es veia dirigint aquell esplèndid edifici, i esdevenint, de fet, l’home més poderós del poble. I va iniciar una campanya duríssima davant el bisbe per evitar que anés a parar a mans de l’Ajuntament, i va fer aixecar els seus partidaris per enfrontar-se a la decisió… i va aconseguir que el bisbe acabés tip d’ell i el fes fora de Viladecans. Però com que, tot i no ser ja rector de Viladecans, continuava sent marmessor a títol personal, va continuar la seva campanya fins a la mort. Però no se’n va sortir.
Aquest és el resum d’una història apassionant que, si la voleu llegir sencera, podeu fer-ho en el llibre “Viladecans 1915. L’herència de Magdalena Modolell”, que va escriure Jaume Lligadas, que és germà meu, i que el va publicar l’any passat el Grup Tres Torres, que és un grup que treballem per la preservació i difusió del patrimoni històric i cultural de Viladecans. Les “tres torres” són els tres edificis emblemàtics de Viladecans: la Torre Modolell, que és aquesta de la qual estic parlant, la Torre del Baró, un castell que és on vivien els senyors de Viladecans, i la Torre Roja, que és on havien viscut els senyors de la Quadra Burgesa, que era una mena de petit municipi que després es va annexionar a Viladecans.
Bé, doncs el cas és que la Torre Modolell s’ha anat fent malbé a poc a poc. I ara estem en una campanya que espero que serveixi d’alguna cosa. Perquè a Viladecans, malgrat la seva imatge de suburbi desgraciat de Barcelona, encara tenim uns quants edificis i uns quants racons realment esplèndids. Però no sembla que hi hagi gaires ganes de preservar-los i lluir-los.
M’aturo aquí. Demà o demà passat continuaré explicant-vos-ho.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada