dilluns, 21 de maig del 2012

Les desventures de la Torre Modolell




Continuo amb la història d’abans d’ahir. La Torre Modolell va passar a ser seu de l’Ajuntament de Viladecans l’any 1920. Va passar a ser un edifici propietat del municipi, o sigui de la col·lectivitat. El seu jardí, que tenia de tot (uns llacs, una colla d’arbres exòtics, un passeigs de til·lers, unes altíssimes palmeres, unes fonts, unes arcades, una curiosa ocellera, i unes escales amb balustres de porcellana que pujaven a una terrassa) va passar a ser públic, cosa que va fer encara més que tothom sentís aquell conjunt com un orgull, i com una cosa que formava part de la vida de tots.
La nova funció de la Torre i del jardí va fer perdre algunes coses, com alguns ornaments interiors per adaptar el lloc a la funció municipal, i alguns elements del jardí que no eren compatibles amb la funció de jardí públic. Però Déu n’hi do com es va anar conservant.
Però des de fa vint o trenta anys el deteriorament s’ha anat agreujant: el pas del temps, algunes intervencions desafortunades, alguns actes vandàlics, i sobretot la manca d’interès en el manteniment del conjunt per part de l’Ajuntament ens han dut a una situació lamentable.
Actualment, la façana de l’edifici fa força pena, el segon pis i una part del primer han estat clausurats perquè perillen, al jardí cada cop hi ha menys arbres, les escales amb balustres de porcellana estan caient a trossos i de balustres no en queda cap (els dos darrers van desaparèixer misteriosament l’any passat), la terrassa està foradada i cau aigua a sota… Una immensa pena, tot plegat.
De fet, l’Ajuntament fa anys que té un projecte d’adossar a la Torre un edifici nou, supermodern, que segons sembla serà una meravella. Quan es faci l’edifici nou, es preveu rehabilitar la part principal de la Torre, però alhora es preveu també fer desaparèixer les escales i la terrassa, cosa que significaria la mutilació del conjunt. I amb el jardí no se sap què s’hi pensa fer. En definitiva, sembla que l’important no és la Torre i tot el seu entorn, sinó l’obra nova que s’hi farà.
I mentrestant, anem veient com un símbol de Viladecans, valorat i estimat de tothom, es va malmetent.
I per això estem de campanya. Que ja us explicaré el proper dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada