Cuereta

Un dia d’aquests em vaig despertar a mitjanit amb una paraula dins el cervell: “cuereta”. Em vaig adormir i em vaig tornar a despertar al cap d’una estona, i continuava tenint a dins la mateixa paraula. Al matí, quan va sonar el despertador, la paraula continuava allà. I vaig recordar que era una mena de nom carinyós que de petit em deia la meva mare, o potser la meva àvia.

Li vaig preguntar al meu germà Jaume, que també està al cas d’aquesta mena de coses, i em va dir que ell no recordava que de petit li diguessin una cosa així. Vaig mirar al diccionari, i vaig veure que la cuereta és un ocell amb la cua molt llarga i que la mou molt. I remenant més, vaig trobar que també s’utilitzava a vegades per referir-se a algú que es movia molt o que volia cridar l’atenció dels altres.

En resum, que la paraula, en aquest sentit figurat, deu equivaldre una mica a “belluguet”. No sé si algun lector d’aquest bloc s’havia sentit mai dir “cuereta” de petit. Si hi hagués algú, l’hi agrairia que m’ho fes saber. Però en tot cas, estic encantat d’haver recordat i recuperat aquesta paraula.