El deute de l’estat espanyol amb Catalunya

Des del punt de vista dels plantejaments polítics, he de dir que actualment comparteixo poques coses amb Esquerra Republicana. Però n’hi ha una, que considero fonamental, que tinc la sensació que només la diuen els d’Esquerra. I que em sorprèn profundament que el partit que ens governa, o sigui CiU, no la digui molt més, i que tampoc no la diguin ni el PSC ni ICV.

Em refereixo al deute que l’estat espanyol manté amb la Generalitat de Catalunya, i que és d’una magnitud considerable. Un deute que prové, d’una part, del que diu l’Estatut, que és una llei aprovada per les Corts Espanyoles i que en aquest aspecte no ha estat derogada pel Tribunal Constitucional; i, d’altra part, d’altres compromisos incomplerts per part de l’estat.

Això d’incomplir les lleis i els acords signats és molt greu, perquè fa impossible de gestionar les coses amb seguretat i seriosament. I crec que aquest tipus d’incompliments haurien de ser denunciables davant els tribunals. Però deu ser que no són denunciables, perquè veig que ningú no ho fa. I aleshores un es queda pensant que com pot funcionar cap país d’aquesta manera. Però és clar, si les administracions tampoc no paguen els seus deutes, posem per cas, amb les farmàcies...

Jo no sé quant hi ha de veritat en això que s’anomena tan pomposament l’“espoli fiscal” que suposadament l’estat espanyol exerceix amb Catalunya. I en tot cas, és bastant obvi que cadascú, en coses així, acaba fent-se els números al seu gust. Però els deutes no pagats sí que són irrebatibles i clarament quantificables.

I, si això és així, ¿com és que no hi ha una denúncia col·lectiva per part de tots els partits? ¿Com és que no hi ha una acció col·lectiva? ¿Com és que CiU prefereix barrejar-ho tot i no posar a la llum, de manera individuada, aquest problema tan concret i indiscutible? ¿I com és que el PSC i ICV no en diuen res?

Realment, el problema de manca de seriositat política que aquí es manifesta és molt greu. Perquè, si les administracions públiques poden saltar-se tan alegrement els seus compromisos, ¿qui es fiarà de les tals administracions? I si els partits callen davant d’aquests fets, ¿qui es fiarà dels tals partits? ¿Serà que cadascú prefereix dedicar-se a cultivar els propis interessos de partit abans que pensar en el bé col·lectiu?