dijous, 16 de maig del 2013

Quina consulta?




L’altre dia, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, deia que era necessari accelerar el procés sobiranista, donada la greu situació que viu Catalunya, i s’inclinava per fer una consulta més que no pas una proclamació unilateral de la independència. El motiu era que la consulta faria més impacte a Europa que la proclamació unilateral.
Per la seva banda, Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, ja fa temps que diu que cal anar de pressa amb el tema de la independència, pels mateixos motius que Muriel Casals, i demana igualment una consulta en la qual, diu ell, l’important no és com es faci sinó el resultat que tingui. Vol dir, suposo, que encara que sigui una consulta amb valor jurídic discutible, si queda clar que la població vol la independència, ningú no s’hi podrà negar. I entre aquest ningú suposo que es deu referir especialment als països que haurien de reconèixer aquesta independència.
Jo, francament, no veig que la situació catalana sigui més greu que la dels països del nostre entorn. Però, al marge d’això, el que em sorprèn és que unes persones amb prou coneixements polítics com són aquestes dues, puguin afirmar que els països europeus o de més enllà donaran valor a una consulta feta ara de pressa, és a dir, feta sense que el govern espanyol hi estigui d’acord. Una consulta així, que no comporta, per tant, valor jurídic vinculant per a l’estat espanyol, no té cap significat per saber si els catalans volem la independència d’Espanya o no. Per dos motius:
El primer, perquè a aquesta mena de consulta hi anirien a votar, bàsicament, els que volen la independència. Als que no la volem, participar d’un acte d’aquest tipus no ens motivarà gaire. Per mobilitzar-nos a dir que no, caldria que en la consulta s’hi jugués realment la possibilitat que Catalunya fos independent en funció del resultat.
I el segon motiu és que, dels que vagin a votar que sí, n’hi haurà una bona part que s’ho pensaria força més si el resultat de la consulta hagués de tenir conseqüències efectives. Si no en té, molts votaran més aviat com a expressió del seu rebuig a la manera com l’estat tracta Catalunya o altres motius similars, i no perquè realment vulguin la independència.
Els estats europeus això ho saben perfectament, i estic segur que Muriel Casals i Oriol Junqueras també. O sigui que, si volen de veritat la independència, el que han de fer és lluitar per aconseguir un referèndum acordat amb l’estat espanyol. Si no, tot plegat és fer volar coloms i enganyar la gent.
I encara una última cosa. Ja sé que, davant tot això, els independentistes convençuts em diran: “L’estat espanyol mai no voldrà un referèndum així. I si no el vol, què hem de fer? Aguantar-nos?” Doncs no ho sé. Jo, per exemple, voldria la nacionalització de la banca, i mai no se m’acudirà muntar pel meu compte una consulta sobre aquest tema, perquè no serviria de res. Fer ara una consulta sobre la independència sense que l’estat espanyol hi estigui d’acord podrà servir per fer ambient i pressió. Però que no pretenguin fer-nos creure que serà representativa del que pensem els catalans…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada