L’altre dia, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, deia que era
necessari accelerar el procés sobiranista, donada la greu situació que viu
Catalunya, i s’inclinava per fer una consulta més que no pas una proclamació
unilateral de la independència. El motiu era que la consulta faria més impacte
a Europa que la proclamació unilateral.
Per la seva banda, Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, ja fa
temps que diu que cal anar de pressa amb el tema de la independència, pels
mateixos motius que Muriel Casals, i demana igualment una consulta en la qual,
diu ell, l’important no és com es faci sinó el resultat que tingui. Vol dir,
suposo, que encara que sigui una consulta amb valor jurídic discutible, si
queda clar que la població vol la independència, ningú no s’hi podrà negar. I
entre aquest ningú suposo que es deu referir especialment als països que
haurien de reconèixer aquesta independència.
Jo, francament, no veig que la situació catalana sigui més greu que la dels
països del nostre entorn. Però, al marge d’això, el que em sorprèn és que unes
persones amb prou coneixements polítics com són aquestes dues, puguin afirmar
que els països europeus o de més enllà donaran valor a una consulta feta ara de
pressa, és a dir, feta sense que el govern espanyol hi estigui d’acord. Una
consulta així, que no comporta, per tant, valor jurídic vinculant per a l’estat
espanyol, no té cap significat per saber si els catalans volem la independència
d’Espanya o no. Per dos motius:
El primer, perquè a aquesta mena de consulta hi anirien a votar, bàsicament,
els que volen la independència. Als que no la volem, participar d’un acte
d’aquest tipus no ens motivarà gaire. Per mobilitzar-nos a dir que no, caldria
que en la consulta s’hi jugués realment la possibilitat que Catalunya fos
independent en funció del resultat.
I el segon motiu és que, dels que vagin a votar que sí, n’hi haurà una bona
part que s’ho pensaria força més si el resultat de la consulta hagués de tenir conseqüències
efectives. Si no en té, molts votaran més aviat com a expressió del seu rebuig
a la manera com l’estat tracta Catalunya o altres motius similars, i no perquè
realment vulguin la independència.
Els estats europeus això ho saben perfectament, i estic segur que Muriel
Casals i Oriol Junqueras també. O sigui que, si volen de veritat la
independència, el que han de fer és lluitar per aconseguir un referèndum
acordat amb l’estat espanyol. Si no, tot plegat és fer volar coloms i enganyar
la gent.
I encara una última cosa. Ja sé que, davant tot això, els independentistes
convençuts em diran: “L’estat espanyol mai no voldrà un referèndum així. I si
no el vol, què hem de fer? Aguantar-nos?” Doncs no ho sé. Jo, per exemple,
voldria la nacionalització de la banca, i mai no se m’acudirà muntar pel meu
compte una consulta sobre aquest tema, perquè no serviria de res. Fer ara una
consulta sobre la independència sense que l’estat espanyol hi estigui d’acord podrà
servir per fer ambient i pressió. Però que no pretenguin fer-nos creure que
serà representativa del que pensem els catalans…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada