En la mort del Joaquim Gomis

Torno a obrir aquest bloc que fa mesos que tinc abandonat, perquè abans d’ahir, dia 21, va morir sobtadament de matinada el Joaquim Gomis, als seus 82 anys. Aquest matí hem celebrat a la parròquia de Sant Just Desvern la missa de l’enterrament i a mi m’ha tocat fer les pregàries. Aquí us les deixo.

1. Fa molts i molts anys, el Joaquim va preparar, a instàncies del Jordi Sans Vila, un fulletó vocacional en el qual destacava aquella frase de Carles de Foucauld: “…amb una confiança infinita, perquè vós sou el meu Pare”. Preguem perquè ara, aquest Pare en qui ell tant va confiar, el rebi en la seva vida per sempre. PREGUEM:

2. Preguem també per la Montse, la seva dona, i preguem igualment per tots aquells que el Joaquim va estimar i que el van estimar. Que el seu bon record els sigui consol i estímul per viure. PREGUEM:

3. Abans d’ahir, algú escrivia que el Joaquim havia trobat en el papa Francesc el Joan XXIII de la seva joventut i que per això ara ja havia pogut cantar el seu “Nunc dimittis”. Preguem pel papa Francesc. Perquè l’Esperit de Déu li doni encert i fortalesa en la seva tasca al servei de l’Església. PREGUEM:

4. El Joaquim va ser una persona clau en la consolidació del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, i en les seves publicacions “Missa Dominical” i “Phase”. Preguem per tots els qui treballen al servei de la pastoral litúrgica. Perquè la seva tasca sigui un ajut valuós en el creixement d’una vida cristiana ferma i sòlida en les nostres comunitats. PREGUEM:

5. També abans d’ahir, algú altre definia el Joaquim com “el millor observador de l’actualitat religiosa”. Ho va ser des del principi en les revistes “El Ciervo i “Foc Nou”, ho va ser durant una llarga etapa amb en Joan Llopis al diari “Avui”, i ho era en tants i tants escrits de tota mena. Preguem pels periodistes i els escriptors. Perquè la seva aportació contribueixi a fer una societat més humana i una Església més fidel. PREGUEM: 

6. Preguem finalment per nosaltres, i per tota l’Església, i per tots els homes i dones de bona voluntat. Que, com el Joaquim, siguem persones apassionades per construir un món on tothom pugui viure dignament i en pau, il·luminat per la claror de la mirada amorosa d’aquest Déu que ara, en aquests dies de Nadal, es fa infant petit en els braços de Maria i de Josep a l’estable de Betlem. PREGUEM

Nota final perquè el Joaquim no se m’enfadi, ell que sempre deia que en els escrits no s’hi havien de posar termes tècnics ni d’argot savi. El “Nunc dimittis” és el nom llatí de l’himne que va pronunciar el vell Simeó al temple de Jerusalem quan els pares de Jesús hi van presentar el seu fill acabat de néixer: “Ara, Senyor, ja podeu deiar que el vostre serveny se’n vagi en pau, com li havñieu promès, perquè els meus ulls han vist la salvació...”. El text es troba a l’evangeli de Lluc 2,29-32.