Dissabte al vespre vaig pujar al terrat a estendre la roba i arribava, de
l’eixida de la veïna, una forta i agradable olor de gessamí. Després, ens en
vam anar a sopar amb la Mercè, la meva dona, i el Jordi, el meu germà, a una
pizzeria, i d’un jardí d’allà al costat també arribava aquesta agradable olor. I
com que al matí havíem estat endreçant coses i ens havíem trobat amb roba de la
meva mare, entre tot plegat me n’he enrecordat d’una de les cançons que la meva
mare cantava quan era jove. I és que la meva mare, de jove, cantava molt, La
cançó són uns versos de mossèn Cinto Verdaguer musicats per mossèn Lluís Romeu.
La lletra és altament carrinclona, però sona molt bé. I amb música encara més. O
sigui que aquí us la poso:
Collint violetes
i algun gessamí
cantava amoretes
diumenge al matí.
L’aurora em volia
per son rossinyol.
Jo li responia:
Dindol!
Jo en sóc de Maria!
Ja disculpareu. Ja ho he dit: és carrinclona. Però tan naïf que m’agrada
molt, i amb la música més. I el gessamí fa una olor esplèndida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada