Es fa difícil, ara,
dir que no ets independentista. La sensació ara és que tothom ho és. I que els
qui no ho són prefereixen no dir-ho. Sembla que sigui una obvietat, que
qualsevol català que s’estimi el seu país ha de voler la independència. Una
suma de factors sentimentals, polítics, culturals i econòmics empenyen en
aquesta direcció, amb la inestimable ajuda de les inacabables ximpleries amb
què ens obsequien des de Madrid (sí, que quedi clar: estic a favor de la
immersió lingüística de totes totes, i el ministre Wert em sembla un
impresentable; i que quedi també clar: em sembla immoral que els accessos al
port que havia de fer Foment estiguin aturats, amb el gravíssim perjudici que
això significa no només per a l’economia catalana sinó també per a l’espanyola). Afegint-hi, és clar, a tot això, la impressionant literatura èpica que es genera des
d’aquí.
Jo, amb tot el que he
viscut i visc, i amb els sentiments que experimento, i amb la reflexió
política, cultural i econòmica que puc fer, arribo a la conclusió que no surten
els comptes. Que tot sumat, la independència no és una bona idea. Ja em perdonareu,
ja sé que no és això el que ara es porta, però continuo apuntant-me a lluitar
per construir una Espanya diferent. Crec que, per complicat que sigui, és més
útil que la lluita independentista.
Veig que,
afortunadament, va sortint gent que intenta dir coses semblants a això que un
servidor acabo de dir. A mi m’agradaria que es poguessin fer debats sobre
aquest tema, sense gaire èpica i amb molta reflexió sobre la taula, tant a
nivell polític, com cultural, com econòmic, com també sentimental. Però no sé
si això és possible, i menys en aquesta època electoral. Però crec que ens
aniria molt bé. No ho sé, potser després de les eleccions es podria intentar...
I una última cosa.
Durant l’última Eurocopa, vaig anar pel barri de la Montserratina de Viladecans
diverses vegades, un barri d’emigració dels anys 60 i 70, i els balcons eren
plens de banderes espanyoles. En aquest suposat procés cap a la independència,
això, ¿com es gestionaria?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada